La fundació del PSC va ser fruit de l’acord respectuós entre diferents visions polítiques del socialisme i la socialdemocràcia catalans que divergien en la manera d’entendre les relacions entre Catalunya i Espanya. La clau de l’èxit del PSC va ser que, després d’intensos debats, les diferents ànimes i maneres d’entendre el socialisme a Catalunya van aconseguir entendre’s per ser capaces de forjar un projecte polític comú que combatés i fes ombra a la dreta catalana. Ha estat la pluralitat, al mateix temps que la capacitat de generar projectes comuns basats en acords i consensos —més que en l’aplicació del sentit estricte de les majories—, allò que ha fet del PSC la millor eina de l’esquerra duran aquests darrers 30 anys. La qüestió del dret a decidir ha reobert les costures que garantien la convivència interna en el PSC. En gran part, per la profunditat del que significava una consulta sobiranista en la societat catalana, però també per la manca de debat intern sobre un tema amb un alt component de consciència personal. La postura del PSC sobre una consulta sobiranista o sobre el dret a decidir ha estat una decisió que no s’ha pres ni amb prou mà esquerra, ni amb la profunditat necessària, ni amb el tarannà que mereixia. Aquest tema ha estat utilitzat de forma tàctica per diferents sectors del partit, i en cada canvi i presa de decisions —sovint unilaterals o basades en majories molt localitzades— hem anat perdent suport electoral, militància i credibilitat. Actualment no existeix un consens en el sí del PSC pel que fa al dret a decidir. En canvi, sí que n’hi ha pel que fa a desenes de temes diferents que són igualment importants: les polítiques contra les retallades i l’austeritat emanades de la UE i secundades pels governs espanyol i català, la lluita contra la marginació i la pobresa, la recerca de mesures per lluitar contra la desocupació i la crisi econòmica, etc. És tant allò que uneix socialisme i socialdemocràcia a Catalunya que no hi ha raons que justifiquin sacrificar el projecte del PSC i partir-lo en dos. Per això, demanem que el PSC abandoni les posicions basades en circumloquis i en l’interès tàctic del moment i se centri en la realització d’un debat intern i de postures amb el qual s’aconsegueixi una posició de consens real, hereva digna de l’esperit del pacte del 77. Entretant, mentre treballem per construir una alternativa d’esquerres, progressista i que aposti per una relació justa entre els pobles català i espanyol, reclamem que s’atorgui explícitament la llibertat del vot a tota la militància respecte a l’exercici del dret a decidir.