Al segle XXI, la unicitat del patrimoni és més diàfana que mai. Ara, als humans ens interessa tot allò relacionat amb el passat i el present de les persones, i en aquest sentit el patrimoni del conflicte també és un objecte de coneixement. Arreu hi ha un creixent interès pels llocs de memòria, els seus objectes i documents; les fortificacions; els camps de batalla; la maquinària de combat i les infraestructures bèl·liques. També interessen els més diversos aspectes de la cultura militar i la seva incidència en els entorns socials, econòmics i del pensament. Aquests components són indispensables per entendre, de manera crítica, un determinat període històric en tant que també en formen part, i sovint amb un protagonisme medul·lar. No pot haver aproximació científica al passat si no es considera també el patrimoni generat pels conflictes humans. Al capdavall, una cultura democràtica, i com a tal de la pau, no es pot fonamentar sobre la ignorància, l'oblit o l'ocultació d'un determinat patrimoni. És en aquest sentit que cal valorar la importància del patrimoni militar i del conflicte per entendre el passat que condiciona el nostre esdevenir. I si bé l'interès per aquest tipus de patrimoni s'ha d'estendre a totes les èpoques, amb més raó cap als períodes més propers, moderns i contemporanis, que expliquen i fonamenten de manera directa el nostre present.

Fortificacions com el Castell de Sant Ferran de Figueres no només mostren la praxis dels enginyers militars del segle XVIII, sinó que alhora relaten la història d'un entorn i una ciutat, relacionats amb la fortalesa, en la qual van viure també enginyers, militars, mestres de cases... i els seus descendents. La fortalesa explica també relacions econòmiques, i epopeies, i malsons, que s'han de conèixer, i que pràcticament arriben fins els nostres dies. És des d’aquesta perspectiva que cal reivindicar la protecció del patrimoni militar i del conflicte a Catalunya: obres materials i immaterials militars o civils impulsades per l’estament militar, paisatges i llocs emblemàtics, han de mantenir la seva integritat i han de ser protegits, investigats i reconeguts sense cap tipus d’apriorisme que no sigui el propi respecte pel patrimoni. Tot plegat ha de contribuir a la creació d'una ciutadania de qualitat i a la generació d'activitats econòmiques i socials basades en el respecte dels seus valors, i que les integrin de manera sostenible en la via de l'economia del coneixement.

La potenciació d'aquests objectius exigeix la conscienciació i la implicació de la ciutadania, però també l'esforç dels investigadors que han de generar sabers i dels especialistes en didàctica que els han de fer arribar, de manera comprensiva, a la ciutadania. També han d'empènyer els industrials i empresaris per tal de generar riquesa a partir d'una relació respectuosa amb el patrimoni. Les administracions òbviament, també tenen la seva responsabilitat atès que han de vetllar per la integritat i la protecció d'aquest llegat. El Castell de Sant Ferran de Figueres, que durant decennis ha estat una avantguarda de Catalunya, ha de tenir, en aquest procés de rellançament patrimonial, un protagonisme rellevant. La que pot ser considerada com la més extraordinària de les fortaleses del nostre país, ha d'aixoplugar les més diverses iniciatives de recerca i innovació, emprant les tecnologies i recursos més moderns a l'entorn de la preservació i activació econòmica i social del patrimoni militar i del conflicte.

El Castell de Sant Ferran pot i ha d'esdevenir un motor d'activitat, un espai referent de trobada que ajudi a crear noves vies de progrés cultural, i ell mateix ha de constituir un exemple inequívoc quant a tractament respectuós del patrimoni. La cultura és, sense dubte, una de les vies de riquesa del futur, i en la generació de cultura i progrés, el Castell de Sant Ferran ha d'estar a l'avantguarda del país.

Castell de Sant Ferran, 20 d'octubre del 2013.